martes, 5 de julio de 2011

Ell mai ho faria

Si mires a la banda dreta del blog, on estan els enllaços dels blogs d'amics i coneguts i et decideixes a punxar en algun d'ells veuràs com la majoria estan abandonats i els seus propietaris no actualitzen des de fa molt.

Hernan Casciari, que si m'haveu llegit, ja sabeu que m'encanta, parlava fa un temps sobre la moda dels blogs, i també sobre la seua mort. Ell tenia la teoria de que no existeixen els bloggers, que aquells que fan blogs són persones que tenen alguna cosa a dir i el blog no és més que la ferramenta per a fer-ho. I quan els blogs moren o els seus propietaris els abandonen, és perquè ja no tenen res més a dir o potser no han tingut mai res a dir, però es van fer un blog perquè estava de moda.

Això ho diu ell, no jo, però jo si tinc clar que no vull ser una d'eixes persones que abandona el seu blog, com s'abandonen els gossos a les estacions de servici a l'estiu. Perquè crec que tinc alguna cosa a dir; el meu blog parla de molts temes: és eminentment personal, he escrit ficció i també he compartit curiositats... però sempre he intentat que foren coses interessants, que a mi m'agradaria llegir i també que poguera llegir i compendre gent que no em coneix de res (i em consta que ha passat).

Les causes de que actualitze menys són varies. Supose que la principal és, com be sap Casciari, que no tinc moltes coses que contar. A tots ens agrada contar coses bones: com de be ens va tot, les festes que ens peguem... i segurament esta no és la meua millor època. La falta d'ocupació arrosega a totes les demés coses i és cert, que no em passen coses molt interessants.

Potser la forma d'eixir de la crisi siga fer allò que m'agrada, ja que si ho mires bé no tinc res millor que fer que escriure...bé, anar a la platja, i jugar a padel, però vaig a escriure, vaig a escriure alguna cosa bonica, i vaig a pegar un "pelotaso" editorial per a flipar...

Mentrestant, no abandonaré este domini. Estes 251 entrades estan plenes de les meues vivencies, de les meues històries i ja formen part de mi. Així que encara que hi haja èpoques on actualitze menys, este blog no va a ser un d'aquells que moren, no el vaig a abandonar, ell mai ho faria.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Ja pots borrar allò que dius que ets un desocupat i a veure si és cert que pegues un pelotaso editorial i ens entregues la segona part de Berta...besets!!!

Auror